 |
 |
 |
Animal i home, compenetrats
Jordi Sarri |
|
 |
 |
 |
 |
Carboners de les Gavarres
Jordi Gamero |
|
 |
 |
 |
 |
Espardenya de raier
Adrià Pujol |
|
 |
 |
|
 |
| ARTS I OFICIS |
 |
| Camins i oficis |
 |
| La Tradició en moviment |
 |
 |
|
Us presentem un llibre sorgit de la iniciativa conjunta entre l’ARDFP (Associació per a la Recerca i Difusió de les Festes Populars) i la Fundació Catalunya i Territori. Els autors Adrià Pujol i Cruells i Pablo González Morandi han fet un recull de diversos oficis tradicionals que, per al seu desenvolupament, necessitaven utilitzar tota una xarxa de camins bosquetans, vies fluvials i antigues calçades d’època romana.
|
 |
 |
Anant pel món
Les zones de boscúria sempre han estat un sistema econòmic a part. Com a medi de difícil accés, aquests indrets eren i són travessats per una retícula de camins, senders, sovint caminois per on amb prou feines hi passa una persona. El fet és que aquestes vies nasqueren de la necessitat de comunicació humana, però també de menesters econòmics concrets. S’obriren els camins, i s’han mantingut a còpia de generacions.
Tanmateix hi ha una relació directa entre aquests camins i els oficis relacionats amb el medi bosquetà. La relació, no en va, és recíproca. Amb d’altres paraules, diversos oficis han necessitat aquestes vies per dur-se a terme amb eficàcia, de la mateixa manera que l’existència de camins de bosc ha fet néixer oficis específics. Per posar un exemple, els pastors transhumants del Pirineu encara utilitzen les antigues vies d’accés a les pastures primaverals, però les mateixes vies han generat ocupacions com la de desbrossador o de terrador (reparació de forats). Parlem, vet-ho aquí, d’un sistema econòmic integrat, i diferenciat del pla.
De cada ofici se’n poden ressenyar les característiques específiques, les cançons, qui el feia, les eines, on, quan, i quines viles o zones s’hi veien involucrades. Però la idea de la Fundació ha estat ajuntar-los en un corpus que els donés unitat. Tant és així que hem batejat aquest recull amb un subtítol —La tradició en moviment—, perquè creiem que la panoràmica que us oferim parla d’una sola cosa, d’un quefer ancestral i, d’alguna manera, inoblidable.
|
 |
|
|
|