Els integrants d'una agrupació coral humorística ballen al ritme de la música que els toca la banda.
Foto: Arxiu OVQ
Acabat el cercavila del Dilluns de Pasqua, la Banda del Prat interpreta l'himne del Barça a l'interior del restaurant Can Manel.
Foto: Arxiu OVQ
Detall de l'ensenya de l'Agrupació Coral Humorística Nuevo Caballito de Mar
Foto: Arxiu OVQ
Els fuets, els alls i les joguines han substituït els animals que carregaven durant el cercavila del Dilluns de Pasqua.
Foto: Arxiu OVQ
Els integrants de l'Agrupació Coral Humorística Barceloneta, fundada el 1901, desfilen vestits de mariners.
Foto: Arxiu OVQ
Els astrals han anat modificant el seu aspecte. Els carquinyolis han substituït les llebres i la destral de fusta ha perdut el seu lloc en benefici d'una de plàstic amb llum.
Foto: Arxiu OVQ
FESTES I TRADICIONS
Els cors a la Barceloneta
El treball que presentem té per objecte començar a obrir vies d’investigació sobre el potent moviment coral al barri de la Barceloneta (Barcelona), des dels seus orígens, a mitjans del segle XIX, fins a l'actualitat. Ha comptat amb el finançament de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC) durant el període 2008-2010 i enguany enceta una tercera fase.
Els orígens del moviment coral català
La Catalunya de mitjans de segle XIX vivia profundes transformacions que repercutien en tots els àmbits de la realitat social derivades del procés d'industrialització. Els agents socials existents mudaven tot adaptant-se a uns canvis que s'observaven de vegades com una possibilitat però gairebé sempre amb certa temença. Una de les persones que participa d'aquest ric panorama cultural i associatiu que genera la Barcelona d'aquests anys és en Josep Anselm Clavé. El seu programa d'intervenció cultural estarà influït pel contacte amb en Narcís Monturiol i el moviment icarià i per l'ambient artístic que respiren uns “pisos/salons/taller” mantinguts per menestrals, artistes i estudiants.
Prenent com a model les societats corals saint-simonianes, en Clavé funda, el 1850, La Fraternidad, “la PRIMERA Sociedad Coral de España”. Recolzant-se en l'experiència i el capital humà creats amb la Sociedad Filarmónica La Aurora, en Clavé donarà forma al seu nou projecte. Aquest tindrà com a objectiu l'educació moral de les classes populars a través de les societat corals per ell creades.. Ara bé, no hi ha acord al voltant de qui varen ser els més afavorits per la seva tasca i, la pregunta que es plantejava l'Eva Serra (1974: 75) sobre si “fou realment un alliberador o bé el còmplice, potser ingenu o inconscient, d'una diversió senzillament apaivagadora i al capdavall conformista” segueix generant debat.
No coneixem ni la identitat ni el domicili dels integrants de La Fraternidad i, per tant, ens és impossible de saber els seus vincles concrets amb la Barceloneta. Ara bé, sense una estreta relació entre alguns dels seus membres i el barri marítim és fa difícil explicar que la primera actuació, una serenata el 14 d'abril del 1850, es fes al carrer de Sant Miquel i que, abans de dos anys, en la que era la seva quarta actuació i la primera cantada de caramelles, sigui altre cop la Barceloneta l'escenari escollit. De fet, la Barceloneta era ja en aquell moment un barri popular amb un teixit associatiu obrer prou ric que aniria veient nàixer i créixer projectes comunitaris diversos.
No serà, però, fins que funda la Societat Coral Euterpe el 1857, que el moviment de societats corals agafarà una embranzida que el portarà a dotar-se d'un ens regulador: l'Asociación Euterpense (1860). Serà a partir d'aquest moment que la Barceloneta començarà a veure les seves primeres societats corals. Tenim coneixement, per exemple, de la participació del Casino Artesano de la Barceloneta en el que es coneix com a “Festival del dos mil coristes” celebrat als Camps Elisis durant els dies 4, 5 i 6 de juny del 1864, o de la presència de la Societat Coral La Perla en el Cinquè Gran Festival d'Euterpe que se celebrà, el 25 de setembre del 1872, a la plaça de braus de la mateixa Barceloneta.
Les societats corals després d'en Clavé
Mort en Clavé el 1874, l'Asociación Euterpense entra en crisi sobre la direcció que havia de prendre el moviment. L'envergadura que ha pres fa impossible de mantenir-lo unit i les disputes sobre els múltiples aspectes que envolten la seva intervenció social ja no s'aturaran. Els anys posteriors són però, justament, bons per a les societats corals de la Barceloneta. El seu nombre augmenta i la seva presència pública, si llegim la premsa de l'època, també s'incrementa. Podem anar resseguint-ne una certa activitat per les informacions escadusseres que, en un o altre periòdic, van apareixent. Ara bé, aquestes noves societats corals, malgrat mantenir pràctiques similars a les creades sota l'ombra d'en Clavé, comencen a oblidar-lo. De fet, les primeres societats corals que passen a denominar-se humorístiques i que comencen a marcar una identitat pròpia que, a la llarga, acabarà constituint un dels trets distintius de les societats corals de la Barceloneta, apareixen just abans que mori el segle.
Potser amb la informació recollida és agosarat afirmar-ho taxativament, però sembla que cap canvi de govern o de règim no n'altera gaire el seu esdevenir fins que arriba l'alçament feixista. A partir de juliol del 1936 la seva activitat descendirà si és que no desapareix, fins a finals dels quaranta o principis dels cinquanta. Malgrat la certa recuperació que experimentarà el món coral de la Barceloneta, sovint participant d'iniciatives organitzades pel règim, no serà fins els anys vuitanta que viuran un nou renàixer. L'explosió del sentiment de llibertat vinculat a la fi del règim franquista que s'escampa pertot arriba també a la Barceloneta i a les seves societats corals que, de la mà d'uns noves persones i agents socials, es llancen altre cop al carrer.
El programa festiu
La principal activitat de les societats corals de la Barceloneta és recreativa. La seva pràctica es concreta en l'organització de balls, de concerts i de festes que no ofenguin a la moral i que creïn llaços fraternals entre els associats. Malgrat que el programa festiu està repartit durant tot l'any i la seva intensitat és variable, són dues les jornades que n'han marcat el calendari: la Pasqua Florida i la Pasqua Granada. Durant la Primera Pasqua era tradicional als pobles de muntanya les cantades de caramelles i, a la Barceloneta, havien estat els treballadors vinculats al mar els que havien sortit en grup i amb la cistella pertinent, a mitjanit, a cantar sota els balcons de les promeses dels cantaires. La sort de cadascú en el pla sentimental és una qüestió que queda en el terreny privat, però, independentment d'això, la cistella acabava plena de menges diverses. Per la Segona Pasqua, la festivitat que més bona salut manté, les societats corals surten al carrer, desfilant amb grans reproduccions a l'espatlla dels seus estris de treball. L'anomenada Festa de Cors, s'iniciava el dissabte al matí, amb les diferents societats desfilant pels carrers del barri tot passant per les seus socials dels diferents cors. Després de la desfilada, els membres de les diferents corals marxaven del barri fins el dilluns de Pasqua quan, a mitja tarda, els cors tornaven a desfilar, aquest cop amb aliments que havien aconseguit durant el viatge penjant dels vestits.
Com ja hem observat, el programa d'intervenció cultural que desenvolupà en Josep Anselm Clavé pot ser llegit des d'òptiques no només divergents sinó inclús antagòniques. La seva desaparició, despertà una forta polèmica sobre el futur del projecte, i les pràctiques de les diferents societats corals es distanciaren. El moviment coral es va anar estenent i diversificant. I les acusacions de desvirtuar un projecte que ja en els seus orígens és prou complex arribà també a la Barceloneta, on les societats corals humorístiques aparegueren entre dures crítiques i on, encara avui, el significat de la Festa de Cors mou grans passions.
Documental Els cors de la Barceloneta (Ángel Aparicio)
