 |
 |
|
Portada del llibre
Quim Curbet |
|
|
|
 |
|
Caricatura de l'època
Senor Tonto |
|
|
|
|
|
| VIDA QUOTIDIANA |
|
| "El Petòman" |
|
| Biografia no autoritzada de Joseph Pujol |
|
 |
|
Ressenyem un llibre d’Adrià Pujol i Cruells, membre d’OVQ, aparegut l’any 2008 de la mà de l’editor gironí Quim Curbet (CCG EDICIONS).
|
|
|
El Sacerdot de la Flatulència
Es tracta d’un estudi al voltant d’un membre insigne del grup zoològic català. L’espècimen, massa temps desterrat als llimbs de la història de la vida quotidiana, reviu la glòria que el dugué, a principis del segle XX, al top ten de les estrelles de l’espectacle.
Sinopsi
El destí volgué que un fill de mataronins emigrats a Marsella esdevingués l’artista més ben pagat de França. A cavall entre els segles XIX i XX, Joseph Pujol i Mauri –Le Pétomane– faria trencar de riure la societat parisenca. Vedet indiscutible del Moulin Rouge, aquest noble catalanomarsellès mantindria la seva família a base de fer pets, la qual cosa no deixa de tenir un mèrit, si més no, inquietant. Hem volgut recuperar la seva memòria, sobretot, perquè no era just que els catalans i les catalanes no coneguessin un consanguini seu, tan famós, d’altra banda, al país veí. Joseph Pujol elevà la ventositat al rang de les més altes expressions artístiques, com la poesia, el teatre i la música, entre d’altres. Des d’aquí proclamem la nostra més absoluta admiració per aquest prodigi d’home i artista. I no estem sols: Montaigne, Comelade, Estellés... Formem part d’un grup secret que creu, tanmateix, en la rehabilitació del tema meteòric.
|
|
|
|
|
|
|
|
