 |
 |
|
Cartell de l'exposició
Foto de Andrés Antebi |
|
|
|
 |
|
Crida als reservistes
Foto de F.Ballell / AFB |
|
|
|
 |
|
Vaga general
Foto de Brangul’ / ANC |
|
|
|
|
|
| MOBILITZACIONS CIUTADANES |
|
| Setmana Tràgica 1909-2009 |
|
| Commemoració del centenari dels fets de juliol a Barcelona |
|
 |
|
Durant més d’un any des de OVQ hem estat coordinant una sèrie de activitats per a commemorar el centenari de la Setmana Tràgica. Una instal·lació fotogràfica al castell de Montjuïc, un seminari internacional, una exposició virtual i una publicació, que veuran la llum entre el maig i l’octubre del 2009. |
|
|
Setmana Gloriosa, Setmana Sagnant, Setmana Roja, Setmana de Passió, Revolució de Juliol o Setmana Tràgica són algunes de les denominacions que s’han utilitzat per anomenar la rebel·lió que va sotragar, ara farà cent anys, la vida a la ciutat. La Setmana Tràgica succeeix, no s’ha d’oblidar, en aquell moment del procés d’urbanització en què la realització de projectes com el Pla Jaussely i el Pla Baixeras consagraven la il·lusió politico-urbanística d’una Barcelona transparent i dòcil. Decebent aquesta expectativa, desacatant-la frontalment, una munió d’homes i dones enfurismats per les seves condicions d’existència van convertir la metròpoli en un embrollament esquerp, fortalesa d’una societat que, de sobte, havia esdevingut hostil i sorda enfront del discurs polític oficial.
La crida als reservistes per servir l’exèrcit espanyol al Marroc –la majoria treballadors incapaços de pagar els diners necessaris per quedar exempts– va ser-ne l’espurna. Sota la consigna A baix la guerra!, la protesta començà amb la convocatòria de vaga general, si bé, en el seu decurs, la mobilització transcendí a bastament els marcs organitzatius inicials. Ben aviat el clam antibèl·lic esdevingué crema generalitzada d’edificis religiosos. I durant una setmana, els barris barcelonins van viure tiroteigs, saqueigs, barricades i violents enfrontaments al carrer. Al capdavall, només l’arribada de nous contingents de l’exèrcit aconseguí esclafar la revolta, però amb el resultat de més d’un centenar de morts, quasi dos milers de detencions i, finalment, cinc afusellaments al castell de Montjuïc, entre ells el de Francesc Ferrer i Guàrdia, fundador de l’Escola Moderna. A París, Roma, Londres, Brussel·les, es registraren protestes multitudinàries denunciant l’execució. Pocs dies després, pressionat per l’opinió pública, el rei Alfons XIII, va cessar l’aleshores president del Govern, Antonio Maura.
Avui, cent anys després d’aquells episodis, des de l’Observatori de la Vida Quotidiana i el Grup de Recerca Etnografia dels Espais Públics de l’Institut Català d’Antropologia, amb la col·laboració de l’Institut de Cultura us convidem a reviure els fets de juliol i analitzar-los, a través d’un ampli programa d’activitats que, convocant-hi investigadors socials, antropòlegs, historiadors i artistes, ajudi a confrontar coneixements i interpretacions diverses, amb l’objectiu de constituir un marc explicatiu multidimensional –obert a un públic no necessàriament expert– respecte del que va significar per a la nostra ciutat l’anomenada Setmana Tràgica. |
|
|
|
|
