 |
 |
|
Proclamació de la República, 14 d’abril de 1931.
J.M Sagarra (AF-AHCB) |
|
|
|
 |
|
Manifestació per l’estatut d’autonomia, 24 d’abril de 1932.
Brangulí (ANC) |
|
|
|
 |
|
Manifestació antifeixista, 29 d’abril de 1934.
Pérez de Rozas (AF-AHCB) |
|
|
|
|
|
| MOBILITZACIONS CIUTADANES |
|
| Sortir al carrer |
|
| Mobilitzacions ciutadanes durant la II República a Barcelona |
|
 |
|
Investigació que compta amb una ajuda del Centre d’Història Contemporània de Catalunya
|
|
|
Recerca en curs que, pretén recuperar una part de la memòria històrica de la ciutat de Barcelona, prenent com a punt de partida les mobilitzacions ciutadanes que s’esdevingueren durant el període de la Segona República, entre 1931 i 1939.
La majoria d’historiadors que han estudiat la II República coincideixen a destacar que, en només vuit anys, s’esdevenen fets que marcaran decisivament el futur individual i col·lectiu del país. Sovint s’ha dit que van ser vuit anys crucials. Durant aquest període històric, veritablement convuls, un gran ventall de projectes politics i socials confrontats s’escenificaren al carrer. Es produeix, aleshores, l’apropiació col·lectiva de l’espai públic, mitjançant diversos rituals d’escenificació d’aquest drama.
Tal com destaca Temma Kaplan, abans del gran poder de la televisió, aquests rituals al carrer eren el principal mitjà per a comunicar idees: “Marxes d’un i altre color, proporcionaven un quadre visual de les diferents perspectives de l’ordre social en joc” (2002: 71).
Per tant, l’estudi pretén abordar l’etapa de la II República a la ciutat de Barcelona, prenent com a fil conductor algunes de les mobilitzacions ciutadanes més significatives, que abracen el període 1931-1939. És a dir: des de la proclamació de la República, el 14 d’abril del 1931, fins l’ocupació de Barcelona per les tropes franquistes, el 26 de gener del 1939. O, dit d’una altra manera, des del “Visca la República!” fins el “¡Viva Franco! ¡Arriba España!”.
|
|
|
|
|
